Una aproximació tecnològica:
-Test de Turing: requereix un ordinador que sigui capaç de mantenir una 'conversa' amb una persona sense que aquesta pugui ditinguir si està mantenint una conversa amb un ordinador o amb un èsser humà.
-
PREEINFORMÀTICA: àbac= instrument per calcular.
Al 1947, un senyor japonès va fer una competició amb un soldat americà amb una calculadora de l'epoca. Va guanyar l'àbac.
Al segle XVII, trobem els óssos de Napier.
1622- La regla del càlcul.
Pascalina- Blaise Pascal- gira rodes per registrar valors i utilitza una palanca per traspassar d'una roda a l'altre.
-Es pensa que les tecnologies noves surgeixen per una intervenció de l'atzar.
-Els que tenen aptituds solen aprofitar la tecnologia corrent de l'época per ultimar els seus invents.
-Calculadora de Leibniz - 1672 - 1973
1862- Charles Xavier de Colmar treu l'aritmòmetre. Està perfeccionada i no fa errades.
1801- Josep Marie Jacquard, va col·locar dissenys en els seus tel·lars --> cartons perforats.
-Charles Babbage: màquina diferencial per poder fer tots els càlculs i fòrmules complexes del seu doctorat.
entrada - processament - sortida - emmagatzematge
-Augusta Ada Byron - primera dona informàtica i programadora del món.
1890- Hermann Hollerith va desenvolupar un equip als cartrons inventats per Jacquard.
1896- Hollerith va fundar la Tabulation Machine Company. Després va unir-se amb dues empreses i formaren la Computing Tabulation Recording Comany (1911).
-
INFORMÀTICA:
Després de la Segona Guerra Mundial, per descriure el progrés tècnic dels ordinadors, els infirmàtics parlen de 'generacions informàtiques', cadascuna amb els seus trets distintius.
-1943, per encàrrec de la Marina Nordamericana, la IBM va construir el Mark I, totalment electromagnetic. 17 m de llarg, 2,5 d'alçada i 5 tonelades.
-Eniac: l'exèrcit americà va demanar una computadora per poder calcular la trajectoria dels missils. Aquesta computadora podia fer 5 operacions per segon.
Però no guardava les dades processades. John Von Neumann investiga i aconsegueix el concepte d'emmagatzematge de programa.
Primera generació d'ordinadors (1951 - 1959)
Es dirigeixen ja al mercat comercial.
Fan servir vàlvules de buit.
-Els tambors magnètics apareixen ara i serveixen com un sistema d'emmagatzematge.
Però, les valvules de buit es cremen i els ordinadors encara son molt grans i cars.
1954 - Ordinadors IBM 650.
Segona generació d'ordinadors (1959 - 1963)
1948: Transistor
Els transistors eren:
-Petits.
-Consumien poca energia per funcionar.
-Treballaven en fred.
Els ordinadors són: més ràpids, més petits, més fiables.
Tercera generació d'ordinadors (1963 - 1975)
Circuits integrats o semiconductors.
-Incorporen transistors.
-Més ràpids, més memòria i mes fiabilitat.
-Més barat.
PDP-8: Primer miniordinador del mercat, el 1965.
Baixen una cuarta part del que costaven abans.
Petites companyies compren ordinadors.
-El 1967, IBM decideix 'obrir' els seus sistemes.
Això és important:
Principi de la indústria del software.
1970 - xip microprocessador.
Però, les grans companies no es volen pendre seriosament aquestes novetats.
Al final de la dècada dels 70:
Kits de muntatge d'ordinador per a aficionats.
Però, dos joves empresaris, Steve Jobs i Steve Wozniak, somien en crear un ordinador domèstic.
Venen el seu cotxe per uns 1000 euros i en un garatge formen l'Apple Commputer.
-Cada cop hi ha més transistors en els xips: Premium Pro, 5,5 milions.,..
-Apareixen els llenguatges de molt alt nivell.
-Es desenvolupen les primeres xarxes d'alta velocitat.
