UF03

Roma, segle l dC

Les maiúscules

-Segle primer
Els romans tenien un alfabet idèntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J, Z i V

-Diferent tipus d'escriptura, amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.

-Imperi romà
Influència decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.

Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma.

-Lletres de bronze encunyades.
Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esboç de la composició.

-Avisos en les rodes i carrers, pintats amb pinzells

-Ja es dissenyaven les composicions de manera jeràrquica.

Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:

Quadrata
-Maiúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra.
-Auge entre segona meitat segle I i el segle III.
-Mateixa alçada mateixa amplada.
-Formes rectilínies.
-Deriven de formes quadrades, circulars i triangulars.
-Formes simples sense lligadures.

Rústica
-Versions menys formals i més ràpides en la seva execució de les majúscules quadrates.
-És una escriptura de majúscules més adaptada a l'escriptura amb tintes sobre suports tous.

Cursiva
-Diverses modalitats d'inclinació de les majúscules.
-Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpida.

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:

la columna Trajana (Roma, any 114 dC)
Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels traços verticals, i establir una base imaginària de línia.

Les minúscules

Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decisius:

a) Un avenç
-Utilització de nous suports: el pergamí i la vitela.
-Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.
-Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au va substituir a la canya.

b)Una conseqüeència
-Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.
-Per la rapidesa de l'escripura, ús de les precessores de les primeres lletres minúscules: les lletres uncials.

El tipus de lletra Uncial

Desenvolupat pels romans en el segle IV, i després va ser molt usada en escrits cristians fins al segle VIII.

-Totes les lletres tenien una altura foxa, exepte d i la H.

-Totes les lletres eren anguloses, exepte l'A, D, I, H i M, que eren arrodonides.

El tipus de lletra Simuncial

-Més tard es va elaborar un altre estil -més proper a la caixa baixa actual-, que eren les lletres Simuncials:

-Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de caixa amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.

 -Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven modificant a l'agilitzar-se l'escriptura.

Minúscula carolíngia

-Després de la decadència i la caiguda de l'imperi romà, l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York que desenvolupés una minúscula forma, per a usar-se com lletra de llibre en tot occident.

-Serà el disseny dels caràcters de caixa baixa assolint-se la unitat de l'escriptura europea.

Lletra gòtica
Segle X (Suïssa)
S'experimentava amb un nou tipus de lletra comprimida i anulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors aquests que resultaven de gran ajudaen un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notalement.

El paper

Any 1100 dC entra a Europa
Paper (Xina, any 105 dC)

Segle XII es fabricaba paper en Xatabia (València), i Fabriano va inaugurar el primer molí paperer d'Itàlia l'any 1276 dC.

En els païssos nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomenada Teixiduria.

-lletra gòtica molt estreta i molt negra.

Textus precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escripura.

Textus quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura.

Littera bastarda: estil cursiu angulós.

Littera Moderna (o Rotunda): més arrodonida però igual de condensada.

Littera antiqua: any 1400.

UF2 - Tipografia Digital

Creació tipogràfica:

a. Professional - fundicions digitals

b. Autor - aplicació especialitzada

Aplicacions de creació tipogràfica: FontLab, FontCreator

Tipografia digial: - fonts bitmap (herència matrius fotocomposició) - Fonts vectorials (arquitectura genuinament digital)


Fonts vectorials:

Formes definides mitjançant linees i corves:

-Impressió independent de la resolució del dispositiu de sortida - fonts escalables

-Representació en pantalla (bitmap de pixels) mitjançant la tècnica antialiasing (suavitzar límits, inclús atorgant grisos)

a. extensió ATM

b. Sistema Operatiu

Antialiasing : molt útil per ampliacions de text a partir de cert cos.

Tipografia digital:

-Postcript 1 (PS1)

-True Type (TT)

-Multiple Master (MM)

-Open Type (OT)



Postcript 1 (Adobe) :

Definides per corbes Bèzier (nodus i punts de control)
No portable completament - versions diferents per MAC i Windows
Composada per dos fitxers:
1. Fitxer vectorial - impressió
2. Maleta de fitxers bitmap - pantalla

1. Fitxer vectorial
2. Font de pantalla:
 a. MAC - maleta de fonts amb dos o més tamanys (innecessària amb ATM)
 b. Win - sense maleta

ATM = Adobe Type Manager

MAC
1. Font de pantalla = .bmap
(implementa les dades mètriques = amplada de caràcters i parells de kern)

2. Font d'impressió - sense extensió (en tipus professionals Adobe, AGFA...)
Definició del contoreig de la font per impressora

WINDOWS
1. font d'impressió = .pfb
Definició del contoreig de la font per impressora

2. arxiu d'informàtica mètrica = .afm / .pfm
Informació utilitzada per a composar la font, incloent dimensions de caràcter espaiat entre caràcters.

Font de pantalla

- Joc de caràcters btimap (10, 12, 14, 16, 18 y 24 pt) - ampliació = font escalonada (llevat amb ATM)

- Diferent sèries per font (bold...)

- Vinculació font de pantalla amb outline font (garantitza que sèrie triada serà la impressa)

True Type (ttf)
Definides per ''splins'' (funcions de programació)

Desenvolupament d'Apple (finals 80s) per a competir amb PS1 - portable completament (multiplataforma)

Composada per fitxer únic (vectorial)

Extensió .suit o .tt

Anteriorment s'acompanyaba de maleta de tipus per accelerar visualització en pantalla = desfasat per ATM i potència de CPUs

PS1: 

-Rasteritzat óptim - mateix LDP (Ps)
Acceptada per tots dispositius Ps

-Font de treball pertotes factories

TT:

-Major versatilitat multiplataforma (PC)

-Fitxer únic

-Rasteritzar més lent - conversió a PS
No acceptada per tots dispositius PS

-Millor hinting - major pes en memòria (2048x2048 vs. 1000x1000)

Multiple Master (MMf)

Desenvolupament de PS1 realitzat per Adobe.

Actualment abandonada per Adobe pel desenvolupament d'OTF.

Basat en Unicode - doble byte (65.000 caràcters)
Cada font adopta forma diferent sense distorsió.

-Només funciona amb utilitat ATM

Open Type (OTF)

Desenvolupament d'Adobe i MS , i adoptada per Apple

Basat en Unicode - doble byte (65000 caràcters)
- Conjunt de caràcters expandit i opcions tipogràfiques avançades

Arxiu únic - font autocontenida

Total compatibilitat amb fonts TTf i PS1