a. Composició manual
b. Metall fos
c. Fotocomposició
d. Tipografia digital / autoedició
-Són els originals escrits a má.
-No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les dificultats i els costos que implica el canvi de format.
-Una altra opció més estranya que la anterior.
-En aquest cas, el texte es presenta en format audio, be sigui analògic o digital i a l'empresa de preimpressió s'ha de fer la conversió de format a mesura que s'escolta.
-En desús. En aquests cas, l'original es presenta mecanografiat.
-Presentació habitual d'originals de text fins fa pocs anys; en la actualitat s'ha vist relegat per la irrupció de la infirmàtica i les seves múltiples avantatges.
IMPRESSOS
Aquells originals que ja han estat impressos en una anterior
DIGITALITZATS
-Aquells originals elaborats amb un equip informàtic.
-Ofereixen múltiples avantatges sobre la resta d'originals i en la actualitat són els preferits doncs, en general, estalvien costos.
-Es fan necessàries unes bones especificacions en la recepció d'aquests tipus d'originals.
-Els originals digitalitzats es poden presentar amb un grau diferent acabat:
-
Originals digitalitzats sense composar: En aquest cas l'autor s'ha limitat a picar el text sense fer distincions entre els diferents rangs que regeixen la composició.
-
Originals digitalitzats mig composats: L'autor entrega el text digitalitzat establint una proposta de composició pero sense que sigui la proposta final.
-
Originals digitalitzats composats: En aquest cas l'original ha estat ja tractat convenientment per l'autor i presenta totes les característiques que ha de presentar un cop imprès.
PREPARACIÓ D'ORIGINALS
Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats.
-Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al seu posterior tractament.
-L'ús ha propiciat una nificació d'aquestes normes, de tal manera que moltes d'elles són comunes per a totes les empreses del sector.
a) Especificacions d'entrega d'originals manuscrits.
-Presentar-los escrits per una sola cara.
-És fonamental presentar una escritura neta, sense ratlles ni esmenes, amb amplis marges i generosa interlínia, fàcilment entenedor pel treballador encarregat de la digitalització.
-Fer servir formats de paper normalitzats, molt recomanable el format normalitzat DIN A4.
-Utilitzar papers blancs o d'un color clar que afavoreixi el contrast amb la tinta empleada que en tot cas haurà de ser negra o d'un color fosc.
-Presentar cada una de les pàgines numerades sobre tot si l'original presenta els fulls solts.
-Si l'autor vol assenyalar alguna correcció en aquest original ha de fer-ho amb un altre color de tinta.
b) Especificacions d'entrega d'originals parlats
-Presentar-los en un sistema d'arxiu normalitzat reproduible en els equips normals de reproducció.
-Dicció clara i audible, fàcilment entenedora pel treballador encarregat de la digitalització.
-Exposició continuada de les idees, sense dubtes, acotacions o salts.
c) Especificacions d'entrega d'originals mecanografiats
-Han d'estar escrits per una sola cara.
-Fer servir un format de paper estàndar.
-El blanc dels marges ha de ser ampli, i han de ser més grans que els marges de cap i peu.
-El blanc de la interlínia també ha de ser generós.
-Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.
-Ha d'aplicar-se una sangria d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.
-El text es presentarà sense justificar, marginat a l'esquerra.
-L'autor no ha d'incloure correccions a l'original. Dificultaria la digitalització mitjançant OCR.
d) Especificacions d'entrega d'originals impressos.
-Ha d'existir un bon contrast entre el color del text i el fons, sense traspàs de tinta ni transparències que entorpeixin la digitalització.
-Determinades fonts poden donar problemes en la digitalització; ha de fer-se una prova prèvia abans d'establir les condicions del treball, ja que és possible que hagi que digitalitzar el text manualment.
Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats
-Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al posterior tractament.
a) Especificacions relatives a aplicacions i formats
-Junt amb els arxius digitals, s'ha d'entregar SEMPRE una còpia impressa escrita per una sola cara amb:
-el número de pàgina de l'última versió entregada.
-el llistat d'arxius amb l'extensió corresponent.
-l'aplicació o aplicacions amb que s'han creat.
-la seva versió.
-l'entorn operatiu.
Les aplicacions han de ser les més comúnment acceptades
-Editors de textes per defecte dels sistmes operatius: Simple Text, Text edit.
-Editors de textes professionals: Word, WordPerfect.
-Per a la utilització d'aplicacions de maquetació, l'autor ha de consultar prèviament amb el preimpressor.
-És recomanable que cada part de la feina es guardi com arxiu independent.
-Ha de tenir-se en compte que perquè els arxius es disposin en ordre, han de numerar-se aquests amb zeros en les desenes.
b) Especificacions relatives al text
-Fer servir una configuració de pàgina estàndar.
-El blanc dels marges ha de ser ampli, i han de ser més grans els marges de cap i peu.
-El blanc de l'interlínia també ha de ser ampli.
-Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.
-Són preferibles originals sense composar, a no ser que l'autor vulgui composar-lo, tingui els coneixements adequats i ho hagi consultat prèviament amb l'empresa de preimpressió.
-El text es presentarà aliniat a l'esquerra, sense jusificar i sense partició de paraules.
-No s'ha de forçar el canvi de línia ni el canvi de pàgina.
-Les notes s'han d'incloure en el lloc que aniran ubicades, separades del text general per guions llargs.
-Els quadres i taules s'han de compondre un document a part i ajuntar-los com arxius independents.
-S'ha d'aplicar un sagnat d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.
-Els paràgrafs no s'han de separar entre sí per línies en blanc.
Equips i aplicacions informàtiques empleats en el procés
Perifèrics d'entrada:
-Els equips informàtics han d'estar connectats a escànners i disposar d'almenys una aplicació de reconeixement òptic de caràcters (OCR), que permeti la digitalització dels priginals mecanografiats o d'aquells originals que estan impressos però dels que no disposa de l'arxiu digital.
-A més, han de disposar de connexió externa i interna per mitjà de xarxes de comunicació i serveis de correu electrònic per a la reepció i enviament d'originals digitalitzats.
-Un fax pot complementar l'enviament dels originals a través de les xarxes telemàtiques.
-En cas de que l'empresa accepti originals parlats, haurà de disposar d'equips de reproducció d'audio.
Ordinadors:
-Dos entorns principals:
Compatibles IBM (PC) y Macintosh (Mac).
-Els dos entorns són necessaris en l'actualitat en una empresa de preimpressió i també en el procés de recepció d'originals, atès que els arxius digitals poden provindre dels dos entorns.
-En la actualitat són compatibles i, per això, és posible compartir arxius entre ells; tot i que això pot ser font de problemes, pel que és aconsellable tratar-los en l'entorn corresponent.
Fonts:
-La informació sobre les descripcions de fonts es recullen en petits arxius que s'emmagatzemen en el sistema operatiu de l'ordinador (tots els ordinadors incorporen una selecció per defecte de les principals fonts) i que es poden adquirir o llogar externament.
Aplicacions:
-Les aplicacions d'editació bàsica pròpies de cada sistema operatiu són suficients per a preparar originals digitals i els formatsen que permeten guardar els documents són els més usuals.
-Entre aquests programes trobem World Pac (PC Windows) i Simple Text o Text Edit (Mac OSX).
Formats digitals d'arxius de text
Formats oberts
-ASCII: no conté informació de tipografia o disseny.
-RTF: conté informació de tipografia o disseny molt bàsica.
Fotmats específics:
-Processadors de textes (el de InDesign, per exemple)
-Contenen tota la informació de tipografia o disseny.
-Permeten exportar en EPS poscript.
Tipografia:
-Poscript
-TrueType
-OpenType
L' OCR
Introducció
• Es tracta dʼuna de les aplicacions més comunes dels escàners.
• OCR són les sigles dʼOptical Character Recognition, reconeixement òptic de caracters, o amb una descripció més senzilla: cóm fer per a ensenyar a llegir a lʼordinador.
• El que desitjariem en definitiva seria que lʼordinador sapiguès llegir com nosaltres.
• Doncs bé, això ho fa lʼOCR: és un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que sʼassemblin a lletres, a caracters.
• Depenén de la complexitat dʼaquest programa, entendrà més o menys tipus de lletres, arrivant en alguns casos a interpretar lʼescritura manual, mantenir el format original (columnes, fotos entre el text...) o a aplicar regles gramaticals per a augmentar la exactitud del procés de reconeixement.
• Perquè el programa pugui realitzar aquestes tasques amb una certa fiabilitat, sense confondre «t» amb «1»,
per exemple, la imatge que li proporcionem ha de complir unes certes característiques.
• Fonamentalment ha de tenir una gran resolució, uns 300 ppp per a textes amb tipus de lletra clars o 600 ppp si es tracta de tipus de lletra petits u originals de poca qualitat com els diaris.
• Per contra, podem estalviar en lʼaspecte del color: gairebé sempre serà suficient amb blanc i negre (1 bit de color), o com a màxim una escala de 256 grisos (8 bits).
• Per aquest motiu a alguns escàners de corró (molt apropiats per a aquest tipus de tasques) els hi manca suport per al color.
• Si pensem una mica en el procés de escanejat que hem descrit anteriorment, ens nʼadonarem de que a lʼescanejar un texte no sʼescanejen lletres, paraules i frases, sinó senzillament els punts que les formen, una mena de fotografia del texte.
• Evidentement, això pot ser útil per a arxivar textes, però seria desitjable que poguessim agafar totes aquestes referències tan interesants però tan feixugues i incorporar-les al nostre processador de texte no com una imatge, sinó com texte editable.
LʼOCR: optimització dels recursos
• En els últims anys la digitalització de la informació (textes, imatges, so, etc.) s’ha convertit en un punt d’interès per la societat.
• En el cas concret dels textes, existeixen i es generen contínuament grans quantitats d’informació escrita, tipogràfica o manuscrita en tot tipus de suport.
• En aquest context, poder automatitzar la introducció de caràcters evitant l’entrada per teclat, implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat al mateix temps que es manté o fins i tot es millora la qualitat de molts serveis.
El Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR),
així com el reconeixement de text, en general són aplicacions dirigides a la digitalització de textes.
• Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d’una imatge per emmagatzemar-ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un programa d’edició de text o similars.
LʼOCR: problemes en el reconeixement òptic de caracters
• El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.
• Partint d’una imatge perfecta, es a dir, una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d’aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.
• Ara be, les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caràcters es troba amb diversos problemes:
• El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons que no pertanyen a la imatge original.
• La resolució d’aquest dispositius pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.
• La separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors a la hora del reconeixement.
• La connexió de dos o mes caràcters per píxels comuns també pot produir errors.
DIGITALITZACIÓ DELS ORIGINALS
Un cop s'ha rebut l'original:
-S'ha comprovat que compleix les especificacions d'entrega
-Que és adequat en relació amb les pautes marcades a l'ordre de treball
-S'ha fet una còpia de treball
-S'ha recollit l'operativa d'aquest procés en les fitxes corresponents...
Originals no digitals
Manuscrits
-Es fa necessària una lectura atenta per a evitar errors d'interpretació.
-Atesa la peculiaritat del format de presentació és recomanable que el teclista que està digitalitzant el text tingui la posibilitat d'accedir directament a l'autor, a fi i efecte d'aclarir posibles ductes que pugui sorgir.
Parlats
-En aquest cas es fa necessària una audició atenta.
-Igual que en el cas anterior és recomanable l'accés directe del teclista amb l'autor.
Originals en forma digital
-En la recepció de l'original ja s'ha determinat prèviament en el procés de recepció d'originals si el format en que es presenta l'original és compatible amb els equips disponibles a l'empresa.
-Sense composar:
En aquest cas es canvia el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s'imprimeix una còpia sobre la que realitzar el mercat.
Mig composats:
En aquest cas s'aprofita el format si procedeix.
Establiment dels paràmetres tipogràfics
-Consisteix en determinar i marcar sobre la còpia de treball o millor en una fitxa d'especificacions tipogràfiques la forma en que han de disposar-se els textes i altres elements complementaris de l'obra.
-Aquest procès es realitza un cop que s'ha digitalizat l'original i s'ha obtingut còpies impreses del treball sense compaginar.
-Prèviament o al mateix temps que s'estableixen els paràmetres tipogràfics. es realitza la correcció de gelerades, on s'intodueixen les modificacions que s'estimen oportunes en relació amb els continguts, l'estil i els ineviables errors gramaticals i ortogràfics que es troben en aquestes fases inicials.
-Aquesta tasca l'hauria de fer l'autor al costst dels correctors corresponents.
-Generalment aquestes especificacions han d'aparèixer en un lloc visible i lògic.
1. Text general
-És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals i, per tant, és el cos de l'obra.
-La seva característica principal es la llegibilitat.
-Ha de facilitar la lectura perquè al lector aquesta li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible, atès el tema tractat.
2. Textes indicatius
-Són aquells que apareixe en la pàgina i associats o no al text general i que tenen una funció clarament informativa.
-Són els títols, subtítols i folis.
3. Textes secundaris
-És aquell que apareix en l'obra sense ser el text general, complementant l'exposició desenvolupada al text general.
-Són les notes, cites, índex, peus d'il·lustracions, quadres i taules.
-Els pròlegs, introduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general i, per tant, s'haurà d'indicar convenientment.
Calibrat en l'original
-Consisteix en calcular el nombre de caràcters d'un original.
