Etiquetas

jueves, 12 de diciembre de 2013

UF3

Ajust dimensional i tonal de les imatges


Eines de Selecció

Eina Llaç: Et permetrà fer seleccions mitjançant la pressió i arrossegament del ratolí al llarg del contorn de la selecció que vols ferEn el moment que deixis anar el ratolíl'eina tancarà el contorn i definirà la selecció.


Eina Llaç poligonal: Podràs definir la selecció a través de la definició dels vèrtexs del polígon que formarà la selecció escollidaPer definir cada vèrtex hauràs de fer clic al botó esquerre del ratolí.


Eina Llaç magnètic: Aquesta eina es caracteritza per "veure atretaper les vores detectades a la imatgeLa selecció es va construint a partir dels vèrtexs que defineixesperò la unió entre aquests no són línies rectes(com en els llaços poligonals), sinó "corbes 
intel · ligents" que segueixen les vores detectades a la imatge.


Vareta màgica : Se selecciona l'eina i es va fent clic a diferents punts de la imatgeperquè es vaginseleccionant tots aquells píxels que tenen un color similar.
En seleccionar aquesta eina ha les següents opcions:
Mode de combinació de seleccions: suma, restaintersecció ...
Tolerància: La "diferència" admissible entre el color del píxel 
sobre el qual s'ha fet clic i els colors que formara la selecció. Tolerància 0 vol dir que unicament es seleccionaran aquells píxels d'idèntic color.
Suavitzar el contorn de la selecció.

Selecció ràpida: eina que porta a terme la selecció de forma més intel·ligent, cosiderant propietats com a textura o brillant a l'hora d'obtenir la selecció.



Exercicis



Nivells







Corves

  










Eines de neteja de defectes i d'impures



Traçat de retall

Per tallar el contorn d'una imatge sense el fons d'aquesta:
1.Selecció de la imatge que desitgem.
2.Guardar com "trazado"
3.Convertir en traçat de retall.
4.Guardar como -> format .EPS o un altre format que no tingui pèrdua.


Llums i ombres


Eines de dibuix






















Conceptes de equilibri de color

Tó neutre : gris sense dominant

R: 150                    R:180
G: 150                    G:150
B:150                     B:150
Gris              Dominant de vermell



Eines sobreexpossar i subexposició


Desenfocar


Enfocar




Tons




TEORIA

LA TRAMA
Per poder imprimir una imatge i apreciar els seus grisos o tons, és necessari: utilizar --> la trama
Trama: descomposició de la imatge en punts, que amb diferents mides, simularan els diversos  grisos o tons.
Característica de la trama: liniatura

Liniatura
Nombre de punts de trama que hi han per unitat de medida linial
es medeix en: linies x polsades i lines x cm.`

Tipus de Tramat
To continu: es simula mitjançants punts (punts de semitó) impressos en files (trames de linies).
Línies,s'imprimeixen en angles diferents: convencional (AM), estocàstic (FM), hñibris (XM).



Nivell d'intensitat

- Tramat AM: trames convencionals, ordenades, creació de la imatge: amb modificació del tamany de punt fins la graella predeterminada.
--> conversió de les imatges originals de la imatge en petits punts que organitzats convenientment, simulen els diferents nivells de color.
Varia el punt de trama. Tamany variable (defineix percentatge de tinta).

- Tramat FM: trames estoclàstic , aleatòries. Tramat de punt constant però distancia entre ells varia. Creació de imatge: qualitat de punts.

Percentatge i medició

Es medeix amb un densitòmetre

Medició de liniatura

- amb contafil en la dirección correcta.
- amb liniòmetre (es basa amb l'efecte muaré).

Liniatura i qualitat de la imatge

Liniatura: baixa (punts + grans) i alta (punts + baixos).

La liniatura ideal

Màxima liniatura posible
- Limitacions: resolución de la filmadora, resolución de planxa, sistema d'impressió (serigrafía-liniatures baixes) i superficie de paper (+llis-liniatures + elevades).
Es medeix amb un liniòmetre. 


Diferents punts de trama

La imatge discontinua és tramada:
- variacions de tonalitat simulades a partir de petits punts.
- punts amb densitat sense variacions
- petites zones clares i grans en oscures.
- els centres són equidistants.
- simula variacions d'intesitat en una mateixa tonalitat.
- serveix quan un sistema d'impressió no permeteix reproduir-les.
- flexografia, offster, serigrafía.


Tipus de punt de trama

Punts:
- rodó (menys visible, idoni en liniatures baixes, contrast intermig, pnts es toquen si >75%)
- quadrat (+ contrast, per a sombres. Punts es toquen si 50%)
- elíptic (- contrast, tons de carn i degradats i si són >30%)


RIP

Llenguatge de descripció de pàgines: generació i ús de fitxers per a la impressió.
S'encarrega de la correcta formació d'imatges, especialmente pel que fa els punts de trama de la imatge discontinua, ajustant el percentatge, liniatura i dirección adequades.

AJUST: INCLINACIÓ DE LA TRAMA

Nº de graus: graus d'inclinació respecte a un costat de la imatge:
Y: 90º   C:75º   K:45º   M:15º

medició: liniòmetre

EL MUARÉ

Resonancia òptica ocasionada per la superposició de varies trames amb igual inclinació.

La roseta d'impressió

Agrupació de punts, característica de la quatricomia.
Origen: correcta combinació dels diferents àngles de trama.
Quatricomia: cada tinta te la seva inclinació



Problemes derivats d'una angulació dolenta

-Visivilitat de la roseta:
- moiré: alteració en la imatge impressa causada per la interferencia entre la graella de punts AM amb els patrons de l'original.
   efecte: es produeix quan 2/3 trames es superposen de manera que les línies es creuen    en angles menors de 30º.

- pèrdura de detall: es genera per la distancia que existeix entre els punts.
- salt òptic: a mesura que el tamany dels punts AM s'incrementa, aquests es comencen a tocar entre si mateixos, generant una ombra repetida sobretot en els mitjos tonts.
- Inestabilitat tonal
- inestabilitat de color






El Postcript
"Llenguatge de descripció de página"
--> llenguatge de programació que s'usa per pedir-la a una màquina destinada a imprmir amb que ha d'imprimir.

Document PostCript: petit programa que li diu a 1 maquina, quina com i on imprimir.


El Guany de punt

En el proxés d'impressió , quan la tinta arriba al papaer es dispersa.
El grau de dispersió varia, per la qual cosa por caviar-se en el submenú preferències en fució de la impresora, el paper o impremta.

es medeix: densitòmetre

Punt imprès: en el paper genera una sombra de la llum que, a vegades es major que el propi punt.



jueves, 7 de noviembre de 2013

UF2: Digitalització de textos

Fases del procés de tractament de textos:

  • Idea
  • Redactor
  • Transcripció a paper o digital
  • Correcció
  • Correcció d'estil
  • Fotocomposició/autoedició/maquetació
  • Pdf baixa resolució
  • Correcció ortogràfica
  • Correcció de maquetació
  • Pdf alta resolució
  • Filmació fotolits / Planxes
  • Impressió

a. Composició manual

b. Metall fos

c. Fotocomposició

d. Tipografia digital / autoedició


Original de textes
  • Manuscrits
  • Parlats
  • Analògics (mecanografiats)
  • Impressos (diaris, revistes)
  • Digitals (formats digitals)


MANUSCRITS:

-Són els originals escrits a má.

-No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les dificultats i els costos que implica el canvi de format.

PARLATS

-Una altra opció més estranya que la anterior.

-En aquest cas, el texte es presenta en format audio, be sigui analògic o digital i a l'empresa de preimpressió s'ha de fer la conversió de format a mesura que s'escolta.

MECANOGRAFIATS:

-En desús. En aquests cas, l'original es presenta mecanografiat.

-Presentació habitual d'originals de text fins fa pocs anys; en la actualitat s'ha vist relegat per la irrupció de la infirmàtica i les seves múltiples avantatges.

IMPRESSOS

Aquells originals que ja han estat impressos en una anterior

DIGITALITZATS

-Aquells originals elaborats amb un equip informàtic.

-Ofereixen múltiples avantatges sobre la resta d'originals i en la actualitat són els preferits doncs, en general, estalvien costos.

-Es fan necessàries unes bones especificacions en la recepció d'aquests tipus d'originals.

-Els originals digitalitzats es poden presentar amb un grau diferent acabat:

      -Originals digitalitzats sense composar: En aquest cas l'autor s'ha limitat a picar el text sense fer distincions entre els diferents rangs que regeixen la composició.
   
      -Originals digitalitzats mig composats: L'autor entrega el text digitalitzat establint una proposta de composició pero sense que sigui la proposta final.
   
      -Originals digitalitzats composats: En aquest cas l'original ha estat ja tractat convenientment per l'autor i presenta totes les característiques que ha de presentar un cop imprès.

PREPARACIÓ D'ORIGINALS

Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats.

-Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al seu posterior tractament.

-L'ús ha propiciat una nificació d'aquestes normes, de tal manera que moltes d'elles són comunes per a totes les empreses del sector.

a) Especificacions d'entrega d'originals manuscrits.

-Presentar-los escrits per una sola cara.

-És fonamental presentar una escritura neta, sense ratlles ni esmenes, amb amplis marges i generosa interlínia, fàcilment entenedor pel treballador encarregat de la digitalització.

-Fer servir formats de paper normalitzats, molt recomanable el format normalitzat DIN A4.

-Utilitzar papers blancs o d'un color clar que afavoreixi el contrast amb la tinta empleada que en tot cas haurà de ser negra o d'un color fosc.

-Presentar cada una de les pàgines numerades sobre tot si l'original presenta els fulls solts.

-Si l'autor vol assenyalar alguna correcció en aquest original ha de fer-ho amb un altre color de tinta.

b) Especificacions d'entrega d'originals parlats

-Presentar-los en un sistema d'arxiu normalitzat reproduible en els equips normals de reproducció.

-Dicció clara i audible, fàcilment entenedora pel treballador encarregat de la digitalització.

-Exposició continuada de les idees, sense dubtes, acotacions o salts.

c) Especificacions d'entrega d'originals mecanografiats

-Han d'estar escrits per una sola cara.

-Fer servir un format de paper estàndar.

-El blanc dels marges ha de ser ampli, i han de ser més grans que els marges de cap i peu.

-El blanc de la interlínia també ha de ser generós.

-Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.

-Ha d'aplicar-se una sangria d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.

-El text es presentarà sense justificar, marginat a l'esquerra.

-L'autor no ha d'incloure correccions a l'original. Dificultaria la digitalització mitjançant OCR.

d) Especificacions d'entrega d'originals impressos.

-Ha d'existir un bon contrast entre el color del text i el fons, sense traspàs de tinta ni transparències que entorpeixin la digitalització.

-Determinades fonts poden donar problemes en la digitalització; ha de fer-se una prova prèvia abans d'establir les condicions del treball, ja que és possible que hagi que digitalitzar el text manualment.

Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats

-Les especificacions són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guia a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al posterior tractament.

a) Especificacions relatives a aplicacions i formats

-Junt amb els arxius digitals, s'ha d'entregar SEMPRE una còpia impressa escrita per una sola cara amb:

  -el número de pàgina de l'última versió entregada.
  -el llistat d'arxius amb l'extensió corresponent.
  -l'aplicació o aplicacions amb que s'han creat.
  -la seva versió.
  -l'entorn operatiu.

Les aplicacions han de ser les més comúnment acceptades

-Editors de textes per defecte dels sistmes operatius: Simple Text, Text edit.

-Editors de textes professionals: Word, WordPerfect.

-Per a la utilització d'aplicacions de maquetació, l'autor ha de consultar prèviament amb el preimpressor.

-És recomanable que cada part de la feina es guardi com arxiu independent.

-Ha de tenir-se en compte que perquè els arxius es disposin en ordre, han de numerar-se aquests amb zeros en les desenes.

b) Especificacions relatives al text

-Fer servir una configuració de pàgina estàndar.

-El blanc dels marges ha de ser ampli, i han de ser més grans els marges de cap i peu.

-El blanc de l'interlínia també ha de ser ampli.

-Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.

-Són preferibles originals sense composar, a no ser que l'autor vulgui composar-lo, tingui els coneixements adequats i ho hagi consultat prèviament amb l'empresa de preimpressió.

-El text es presentarà aliniat a l'esquerra, sense jusificar i sense partició de paraules.

-No s'ha de forçar el canvi de línia ni el canvi de pàgina.

-Les notes s'han d'incloure en el lloc que aniran ubicades, separades del text general per guions llargs.

-Els quadres i taules s'han de compondre un document a part i ajuntar-los com arxius independents.

-S'ha d'aplicar un sagnat d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.

-Els paràgrafs no s'han de separar entre sí per línies en blanc.

Equips i aplicacions informàtiques empleats en el procés

Perifèrics d'entrada:

-Els equips informàtics han d'estar connectats a escànners i disposar d'almenys una aplicació de reconeixement òptic de caràcters (OCR), que permeti la digitalització dels priginals mecanografiats o d'aquells originals que estan impressos però dels que no disposa de l'arxiu digital.

-A més, han de disposar de connexió externa i interna per mitjà de xarxes de comunicació i serveis de correu electrònic per a la reepció i enviament d'originals digitalitzats.

-Un fax pot complementar l'enviament dels originals a través de les xarxes telemàtiques.

-En cas de que l'empresa accepti originals parlats, haurà de disposar d'equips de reproducció d'audio.

Ordinadors:

-Dos entorns principals:
Compatibles IBM (PC) y Macintosh (Mac).

-Els dos entorns són necessaris en l'actualitat en una empresa de preimpressió i també en el procés de recepció d'originals, atès que els arxius digitals poden provindre dels dos entorns.

-En la actualitat són compatibles i, per això, és posible compartir arxius entre ells; tot i que això pot ser font de problemes, pel que és aconsellable tratar-los en l'entorn corresponent.

Fonts:

-La informació sobre les descripcions de fonts es recullen en petits arxius que s'emmagatzemen en el sistema operatiu de l'ordinador (tots els ordinadors incorporen una selecció per defecte de les principals fonts) i que es poden adquirir o llogar externament.

Aplicacions:

-Les aplicacions d'editació bàsica pròpies de cada sistema operatiu són suficients per a preparar originals digitals i els formatsen que permeten guardar els documents són els més usuals.

-Entre aquests programes trobem World Pac (PC Windows) i Simple Text o Text Edit (Mac OSX).

Formats digitals d'arxius de text

Formats oberts

-ASCII: no conté informació de tipografia o disseny.

-RTF: conté informació de tipografia o disseny molt bàsica.

Fotmats específics:

-Processadors de textes (el de InDesign, per exemple)
       -Contenen tota la informació de tipografia o disseny.
       -Permeten exportar en EPS poscript.

Tipografia:

-Poscript

-TrueType

-OpenType


L' OCR


Introducció

• Es tracta dʼuna de les aplicacions més comunes dels escàners.


• OCR són les sigles dʼOptical Character Recognition, reconeixement òptic de caracters, o amb una descripció més senzilla: cóm fer per a ensenyar a llegir a lʼordinador.

• El que desitjariem en definitiva seria que lʼordinador sapiguès llegir com nosaltres.


• Doncs bé, això ho fa lʼOCR: és un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que sʼassemblin a lletres, a caracters.


• Depenén de la complexitat dʼaquest programa, entendrà més o menys tipus de lletres, arrivant en alguns casos a interpretar lʼescritura manual, mantenir el format original (columnes, fotos entre el text...) o a aplicar regles gramaticals per a augmentar la exactitud del procés de reconeixement.

• Perquè el programa pugui realitzar aquestes tasques amb una certa fiabilitat, sense confondre «t» amb «1»,

per exemple, la imatge que li proporcionem ha de complir unes certes característiques.


• Fonamentalment ha de tenir una gran resolució, uns 300 ppp per a textes amb tipus de lletra clars o 600 ppp si es tracta de tipus de lletra petits u originals de poca qualitat com els diaris.


• Per contra, podem estalviar en lʼaspecte del color: gairebé sempre serà suficient amb blanc i negre (1 bit de color), o com a màxim una escala de 256 grisos (8 bits).


• Per aquest motiu a alguns escàners de corró (molt apropiats per a aquest tipus de tasques) els hi manca suport per al color.


• Si pensem una mica en el procés de escanejat que hem descrit anteriorment, ens nʼadonarem de que a lʼescanejar un texte no sʼescanejen lletres, paraules i frases, sinó senzillament els punts que les formen, una mena de fotografia del texte.


• Evidentement, això pot ser útil per a arxivar textes, però seria desitjable que poguessim agafar totes aquestes referències tan interesants però tan feixugues i incorporar-les al nostre processador de texte no com una imatge, sinó com texte editable.


LʼOCR: optimització dels recursos

• En els últims anys la digitalització de la informació (textes, imatges, so, etc.) s’ha convertit en un punt d’interès per la societat.


• En el cas concret dels textes, existeixen i es generen contínuament grans quantitats d’informació escrita, tipogràfica o manuscrita en tot tipus de suport.


• En aquest context, poder automatitzar la introducció de caràcters evitant l’entrada per teclat, implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat al mateix temps que es manté o fins i tot es millora la qualitat de molts serveis.


El Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR),
així com el reconeixement de text, en general són aplicacions dirigides a la digitalització de textes.

• Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d’una imatge per emmagatzemar-ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un programa d’edició de text o similars.


LʼOCR: problemes en el reconeixement òptic de caracters


• El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.


• Partint d’una imatge perfecta, es a dir, una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d’aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.

• Ara be, les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caràcters es troba amb diversos problemes:

• El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons que no pertanyen a la imatge original.

• La resolució d’aquest dispositius pot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.

• La separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors a la hora del reconeixement.

• La connexió de dos o mes caràcters per píxels comuns també pot produir errors.




DIGITALITZACIÓ DELS ORIGINALS

Un cop s'ha rebut l'original:

-S'ha comprovat que compleix les especificacions d'entrega
-Que és adequat en relació amb les pautes marcades a l'ordre de treball
-S'ha fet una còpia de treball
-S'ha recollit l'operativa d'aquest procés en les fitxes corresponents...

Originals no digitals

Manuscrits

-Es fa necessària una lectura atenta per a evitar errors d'interpretació.

-Atesa la peculiaritat del format de presentació és recomanable que el teclista que està digitalitzant el text tingui la posibilitat d'accedir directament a l'autor, a fi i efecte d'aclarir posibles ductes que pugui sorgir.

Parlats

-En aquest cas es fa necessària una audició atenta.

-Igual que en el cas anterior és recomanable l'accés directe del teclista amb l'autor.

Originals en forma digital

-En la recepció de l'original ja s'ha determinat prèviament en el procés de recepció d'originals si el format en que es presenta l'original és compatible amb els equips disponibles a l'empresa.

-Sense composar:

En aquest cas es canvia el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals i s'imprimeix una còpia sobre la que realitzar el mercat.

Mig composats:

En aquest cas s'aprofita el format si procedeix.

Establiment dels paràmetres tipogràfics

-Consisteix en determinar i marcar sobre la còpia de treball o millor en una fitxa d'especificacions tipogràfiques la forma en que han de disposar-se els textes i altres elements complementaris de l'obra.

-Aquest procès es realitza un cop que s'ha digitalizat l'original i s'ha obtingut còpies impreses del treball sense compaginar.

-Prèviament o al mateix temps que s'estableixen els paràmetres tipogràfics. es realitza la correcció de gelerades, on s'intodueixen les modificacions que s'estimen oportunes en relació amb els continguts, l'estil i els ineviables errors gramaticals i ortogràfics que es troben en aquestes fases inicials.

-Aquesta tasca l'hauria de fer l'autor al costst dels correctors corresponents.

-Generalment aquestes especificacions han d'aparèixer en un lloc visible i lògic.

1. Text general

-És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals i, per tant, és el cos de l'obra.

-La seva característica principal es la llegibilitat.

-Ha de facilitar la lectura perquè al lector aquesta li sigui inteligible, en la mesura que sigui posible, atès el tema tractat.

2. Textes indicatius

-Són aquells que apareixe en la pàgina i associats o no al text general i que tenen una funció clarament informativa.

-Són els títols, subtítols i folis.

3. Textes secundaris

-És aquell que apareix en l'obra sense ser el text general, complementant l'exposició desenvolupada al text general.

-Són les notes, cites, índex, peus d'il·lustracions, quadres i taules.

-Els pròlegs, introduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general i, per tant, s'haurà d'indicar convenientment.

Calibrat en l'original

-Consisteix en calcular el nombre de caràcters d'un original.



DICTAT











miércoles, 6 de noviembre de 2013

UF2: Obtenció d'imatges digitals

Calcular el volumen de archivo

44 % 2,54 = 1'73 pulgadas                                         1,73 x 146 = 252 pixeles
41 % 2,54 = 1'61 pulgadas                                         1,31 x 146 = 235 pixeles

252 x 235 = pixeles totales = 59,220
59,220 x 24 = pes = 1421820 bits
1421280 % 8 = 177660 bytes
177660 % 1024 = 173 kb

Actividad de formatos:

JPEGUn formato de archivo gráfico que se utiliza para mostrar imágenes en color de alta resolución. Las imágenes JPEG aplican un esquema de compresión especificado por el usuario que puede reducir considerablemente los tamaños de archivos grandes asociados normalmente a imágenes en color con realismo fotográfico. Grupo unido de expertos en fotografía. Estándar ISO/ITU-TSS para comprimir imágenes usando la transformación discreta del coseno. 

TIFFes un formato popular para imágenes de color verdadero y es ampliamente soportado por lasaplicaciones de manipulación de imágenes (como Photoshop, GIMP, Ulead PhotoImpact, Photo-Paint, Paint Shop Pro, entre otras), y por otros tipos de aplicaciones, e incluso por cámaras digitales.

GIF Extensión y formato de imagen creado por CompuServe en 1987 soportable en múltiples plataformas. Suele utilizarse para gráficos, especialmente pequeños, que pueden ser animados, con un máximo de 256 colores. Es muy utilizado en Internet. Es un formato que utiliza compresión  sin pérdida de información. Se pronuncia /jif/.

PNGFormato gráfico comprimido  sin pérdida de calidad. Sus archivos tienen la extensión ".png". Es un formato abierto. Originalmente el nombre PNG significaba PNG's Not GIF (PNG no es GIF).

BMPBitMaP o Mapa de Bits. Extensión de archivos de imagen del formato llamado Mapa de Bits. En los mapa de bits existe una matriz de píxeles  se le asigna una dirección asociada un código de color específico. Esto constituye una imagen.

EPSEncapsulated PostScript. Formato  de PostScript de almacenamiento de gráficos vectoriales.

    -------------------------------------------------------------------

Gris Neutro


Que es una dominante de color en RGB?

R 30

G 30
B 30

= Gris oscuro, sin dominante.


R 180
G 210 
B 180
= Gris claro, con dominante (G=210)

0 ____________________________ 255 
Oscuras                                                Mucha luz

   --------------------------------------------------------------------

PlasmaLas televisiones de plasma funcionan básicamente igual a las luces de neón y xenón (como la de las lámparas largas que se usan en las oficinas) que emiten una luz que pasa mediante filtros polarizados. Las ventajas que tienen es que el contraste de imagen es mayor y por lo tanto la imagen es un poco mejor. Sin embargo hay grandes desventajas, estas pantallas pueden presentar el efecto de imagen quemada cuando se deja una imagen fija por mucho tiempo, además tienen una vida muy corta. Su consumo de energía es muy alto, así que no te dejes llevar por el precio, ya que son las más baratas en el mercado. Gastarás mucho más en tu recibo de luz. Si bien, la tecnología ha mejorado en los últimos tiempos, el impacto ambiental y la corta vida útil que tienen este tipo de pantallas, les han dado una mala reputación en el mercado.

LEDEl LED es simplemente una serie de "foquitos" que en realidad son diodos emisores de luz (LED por sus siglas en inglés), el mismo tipo de "foquito" que usan las lamparitas de mano hoy en día (o algunos celulares). La diferencia es que estas pantallas tienen miles de foquitos diminutos. La ventaja de estos "foquitos" es que usan una cantidad mínima de electricidad para funcionar y tienen mucho más tiempo de vida. Gracias a la tecnología que se utiliza, son las pantallas más delgadas en el mercado, así que ocuparás menos espacio y puedes tenerla como un enorme cuadro en la pared. Estas pantallas suelen ser las más caras, pero generalmente tienen mejor definición, brillo y duración mayor a las anteriores.

CTR: Los monitores CTR funcionan enviando flujos de electrones a alta velocidad procedentes del cátodo del tubo. El rayo es desviado al ánodo cubierto de un material fosforescente. Cuando los electrones golpean esta superficie, se emite luz. 

LCDEl LCD funciona mediante capas polarizadas y moléculas a las que se les aplica un campo eléctrico. Sin entrar más en detalles, la principal ventaja es que el LCD dura más que una pantalla de plasma, elconsumo eléctrico es más bajo, sin embargo puede costar un poco más que una pantalla de plasma.

   ------------------------------------------------------
Colores opuestos: (CMYK y RGB)

CMYK:

Amarillo - Azul
Cian - Rojo
Magenta - Verde



RGB: Es lo contrario de CMYK (Azul - Amarillo....).
CMYK


RGB



miércoles, 16 de octubre de 2013

CANON EOS 600D + EF-S 18-55 mm IS ll

CANON EOS 600D + EF-S 18-55 mm lS ll

http://www.pixmania.es/reflex-para-el-gran-publico/canon-eos-600d-ef-s-18-55-mm-is-ii/11851034-a.html

Tipo: Réflex Gran Público

SENSOR

Resolución: 18,7 megapíxeles

Tipo: CMOS

Tamaño: 22,3 x 14,9 mm

Formato: 3/2

Posiciones ISO disponibles: AUTO (100-6400) ampliable hasta H (12800 aprox.) en incrementos de 1 punto

Limpieza: Sistema EOS de limpieza integrado

OBJETIVO

Focal: 18 - 55 mm con el objetivo EF-S 18-55 IS II

Focal equivalente 24x36: 29 -88 mm con el objetivo EF-S 18-55 IS II

Apertura: f/22 - 38 con el objetivo EF-S 18-55 IS II

Distancia mínima: 25 cm con el objetivo EF-S 18-55 IS II

Enfoque: TTL-CT-SIR con sensor CMOS
AF de 9 puntos (f/5,6 de tipo cruz en el centro, gran sensibilidad a f/2,8)

ENFOQUE

Tipo: Óptica y Live View

Els alfabets del món

Necessitat de comunicació: 

Segons Berelson és: ''La transmissió d'informació, ides, emocions, habilitats, etc, a través de símbols, paraules, imatges, figures, gràfics, etc.''

Comunicació: donar a coneixer a uns altres: les meves emocions, sentiments, formes de pensar, situació en la qual em trobo.

Principis
-Comunicació gestual: Gestos  o símbols fets amb el mateix cos.

Després: sons

Més endevant: sons més complexos.

Una mica més: més informació i més coneixements.

Encara una mica més: Plasmació de senyals, símbols, signes usats en la comunicació oral en parets o pedres.

Necessitat de donar-li a entendre als altres el que volia una persona.

Recursos gràfics a mà: Un pal, una pedra, els dits, les ungles, un tros d'os de l'últim animal caçat…

Més endevant: Lent refinament de les demandes i necessitats: el món està explicat per la MÀGIA.

Una mica més: Necessitat i màgia: Art rupestre.

Primers signes d'escriptura.

Escriptura: Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.

Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquesta.

Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se.

Escriptura: Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:

Emisor - CANAL - CODI - Missatge - Receptor

Alfabet: Agrupació de símbols amb un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serveix com sistema de comunicació.

Tipologia:
Podem classificar els tipus d'escriptura en dos grans apartats:

-Escriptura conceptual: a través d'icones o representacions gràfiques. Expressa idees o paraules.
Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o bé una idealització.
Escriptura cuneiforme: Deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó.
Ideograma: Element gràfic que representa paraules.

-Escriptura lingüística: a través de signes. Expressa sons.
Escriptura sil·làbica: Cada signe representa un grup fonètic (síl·laba)

Esciptura alfabética: cada signe representa un fonema. No són escritures perfectes.

Origen de l'escriptura:

  • Neix independentment a diverses civilitzacions, probablement a partir de pictogrames.
  • Té com a primer ús la comptabilitat.
  • Els testimoniatges més antics són les tauletes mesopotàmiques.
Mesopotàmia: escripura sumèria.


  • Orient Mitjà i Àsia menor:


-Adoptaran la tècnica cuneiforme els: pobles de l'Orient Mitjà i l'Àsia Menor: acadis, elamites, assaris, babilònics, hurrites, hitites.

-Cap al 500 ae, els perses empren un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·làbic.


  • Egipte: sistema jeroglífic


Des del 300 ae fins al 400 de, a Egipte s'empra el sistema jeroglífic:

-Demòtica: 650 ae, més simplificada i per a usos administratius i econòmics.

-Hieràtica: gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió.

Orientació de l'escriptura: detra/esquerra, esquerra/dreta


  • Xina: escriptura logogràfica:


Els primers caràcters de l'escriptura xinesa ja apareixen a la dinastia Shang. Des de la reforma de la dinastia Qin fins al s XX, quan hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí, els caràcters xinesos augmenten fins als 50000, 1500 dels quals són apresos a l'escola bàsica.


L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semànticofonètica (logogrames)


  • Japó
A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adaptar els seus kanji.

Fins al segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:

·per a la llengua oficial, el katakana o kana

·per a l'escriptura corrent, el hiragana. Actualment, al Japó s'empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana, hiragana i romaji.

  • Amèrica Central
Els sistemes d'escriptura més complerts de l'Amèrica precolombiana són:

-l'asteca

-el maia

-Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics, fent ben evident després del desxiframent gairebé total dels signes maies.

-Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.

  • Creta: escriptura jeroglífica i sil·làbica
·lineal A: encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica.

·lineal B: derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega.

Totes dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la comptabilitat.


  • Escriptures alfabètiques
a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis

-inscripcions protosinaítiques.

-protopalestines.

b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme.

  • Alfabet fenici
L'alifat fenici també registra una llengua semítica.

-Inscripcions més antigues: daten del 1200 ae, però les diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 ae a Biblos: 22 signes consonàntics, orientals de dreta a esquerra.

-Origen: els vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte, així com l'estructura semítica comuna de les seves llengües, van permetre que l'alfabet fenici fos adaptat probablement de l'escriptura egípcia.


Derivacions de l'alfabet fenici:

-branca fenícia

-branca palestina

-branca aramea

.àrab meridional

  • Alfabet grec
L'origen semític de l'alfabet grec és indultable

-Grec arcaic

-Grec clàssic.

Destacar:

a) Aportació de vocals
FONAMENTAL:
Fa possible transcripció fonètica satisfactoria de les llengües europees.

b)Periode clàssic

  • Alfabet llatí
És una de les nombroses escriptures locals que els etruscs i els itàlics prenen, més o menys directament, d'alfabets grecs occidentals.

En el cas de Roma, es tracta probablement d'una adaptació etrusca.

  • Alfabet arameu
Són un poble semític establert a Síria

Escriptura aramea, adoptada de la fenícia, va ser oficial durant més d'un mil·leni a diversos imperis i la seva llengua es també bíblica.

  • Alifbet hebreu
-Forma més antiga deriva de l'escriptura fenícia i ha quedat reduïda a l'ús religiós.

-Forma més moderna, derivada de l'alfabet arameu, s'anomena hebreu quadrat i és emprada actualment a Israel.

  • Alifat àrab
L'escriptura àrab deriva probablement de l'alfabet arameu-nabateu, que evolucionarà cap als dos tipus principals del període islàmic:

-cúfic

-naskhi


  • Índia
Existeix una escriptura protoíndica, corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro.
Té uns 250 signes sense dexifrar encara.

Les escriptures modernes deriven de l'alfabet arameu:

-kharosti
-brahmi

  • Alfabets eslaus
Va ser una creació original de Ciril·li, com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus.
Són els 40 signes glagolítics.
Més recent és l'alfabet ciríl·lic.

  • Escriptura germànica
El futhark o alfabet rúnic és una creació pròpia dels pobles germànics, amb aportacions de l'alfabet llatí.
Entre 16 i 24 signes amb forma lineal.


Caràcters rúnics: 

-associats a qüestions màgiques i místiques.
-les runes transmeten un missatge secret.
-cada signe té a seva qualitat.
-els mestres de les runes gaudeixen de prestigi.

  • Alfabet ibèric
A partir dels segles VI-V ae es van fer servir a la península Ibèrica diversos alfabets:

-el fenici
-el grec jònic
-l'escriptura tartesso-Ibèrica

  • Nous alfabets
Amb el pas dels segles no han deixat d'aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressió escrits o visuals:

-taquigrafia
-telègraf
-l'escriptura per a cecs
-l'IPA o Alfabet Fonètic Internacional
-l'Esperanto
-el codi de signes per a sords
-els senyals de trànsit