Els alfabets del món

Necessitat de comunicació: 

Segons Berelson és: ''La transmissió d'informació, ides, emocions, habilitats, etc, a través de símbols, paraules, imatges, figures, gràfics, etc.''

Comunicació: donar a coneixer a uns altres: les meves emocions, sentiments, formes de pensar, situació en la qual em trobo.

Principis

-Comunicació gestual: Gestos  o símbols fets amb el mateix cos.

Després: sons

Més endevant: sons més complexos.

Una mica més: més informació i més coneixements.

Encara una mica més: Plasmació de senyals, símbols, signes usats en la comunicació oral en parets o pedres.

Necessitat de donar-li a entendre als altres el que volia una persona.

Recursos gràfics a mà: Un pal, una pedra, els dits, les ungles, un tros d'os de l'últim animal caçat…

Més endevant: Lent refinament de les demandes i necessitats: el món està explicat per la MÀGIA.

Una mica més: Necessitat i màgia: Art rupestre.

Primers signes d'escriptura.

Escriptura: Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.

Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquesta.

Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se.

Escriptura: Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:

Emisor - CANAL - CODI - Missatge - Receptor

Alfabet: Agrupació de símbols amb un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serveix com sistema de comunicació.

Tipologia:

Podem classificar els tipus d'escriptura en dos grans apartats:

-Escriptura conceptual: a través d'icones o representacions gràfiques. Expressa idees o paraules.

Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o bé una idealització.

Escriptura cuneiforme: Deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó.

Ideograma: Element gràfic que representa paraules.

-Escriptura lingüística: a través de signes. Expressa sons.

Escriptura sil·làbica: Cada signe representa un grup fonètic (síl·laba)

Esciptura alfabética: cada signe representa un fonema. No són escritures perfectes.

Origen de l'escriptura:

• Neix independentment a diverses civilitzacions, probablement a partir de pictogrames.
• Té com a primer ús la comptabilitat.
• Els testimoniatges més antics són les tauletes mesopotàmiques.

Mesopotàmia: escripura sumèria.

• Orient Mitjà i Àsia menor:

-Adoptaran la tècnica cuneiforme els: pobles de l'Orient Mitjà i l'Àsia Menor: acadis, elamites, assaris, babilònics, hurrites, hitites.

-Cap al 500 ae, els perses empren un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·làbic.

• Egipte: sistema jeroglífic

Des del 300 ae fins al 400 de, a Egipte s'empra el sistema jeroglífic:

-Demòtica: 650 ae, més simplificada i per a usos administratius i econòmics.

-Hieràtica: gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió.

Orientació de l'escriptura: detra/esquerra, esquerra/dreta

• Xina: escriptura logogràfica:

Els primers caràcters de l'escriptura xinesa ja apareixen a la dinastia Shang. Des de la reforma de la dinastia Qin fins al s XX, quan hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí, els caràcters xinesos augmenten fins als 50000, 1500 dels quals són apresos a l'escola bàsica.


L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semànticofonètica (logogrames)

• Japó

A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adaptar els seus kanji.

Fins al segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:

·per a la llengua oficial, el katakana o kana

·per a l'escriptura corrent, el hiragana. Actualment, al Japó s'empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana, hiragana i romaji.

• Amèrica Central

Els sistemes d'escriptura més complerts de l'Amèrica precolombiana són:

-l'asteca

-el maia

-Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics, fent ben evident després del desxiframent gairebé total dels signes maies.

-Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.

• Creta: escriptura jeroglífica i sil·làbica

·lineal A: encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica.

·lineal B: derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega.

Totes dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la comptabilitat.

• Escriptures alfabètiques

a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis

-inscripcions protosinaítiques.

-protopalestines.

b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme.

• Alfabet fenici

L'alifat fenici també registra una llengua semítica.

-Inscripcions més antigues: daten del 1200 ae, però les diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 ae a Biblos: 22 signes consonàntics, orientals de dreta a esquerra.

-Origen: els vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte, així com l'estructura semítica comuna de les seves llengües, van permetre que l'alfabet fenici fos adaptat probablement de l'escriptura egípcia.

Derivacions de l'alfabet fenici:

-branca fenícia

-branca palestina

-branca aramea

.àrab meridional

• Alfabet grec

L'origen semític de l'alfabet grec és indultable

-Grec arcaic

-Grec clàssic.

Destacar:

a) Aportació de vocals

FONAMENTAL:

Fa possible transcripció fonètica satisfactoria de les llengües europees.

b)Periode clàssic

• Alfabet llatí

És una de les nombroses escriptures locals que els etruscs i els itàlics prenen, més o menys directament, d'alfabets grecs occidentals.

En el cas de Roma, es tracta probablement d'una adaptació etrusca.

• Alfabet arameu

Són un poble semític establert a Síria

Escriptura aramea, adoptada de la fenícia, va ser oficial durant més d'un mil·leni a diversos imperis i la seva llengua es també bíblica.

• Alifbet hebreu

-Forma més antiga deriva de l'escriptura fenícia i ha quedat reduïda a l'ús religiós.

-Forma més moderna, derivada de l'alfabet arameu, s'anomena hebreu quadrat i és emprada actualment a Israel.

• Alifat àrab

L'escriptura àrab deriva probablement de l'alfabet arameu-nabateu, que evolucionarà cap als dos tipus principals del període islàmic:

-cúfic

-naskhi

• Índia

Existeix una escriptura protoíndica, corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro.

Té uns 250 signes sense dexifrar encara.

Les escriptures modernes deriven de l'alfabet arameu:

-kharosti

-brahmi

• Alfabets eslaus

Va ser una creació original de Ciril·li, com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus.

Són els 40 signes glagolítics.

Més recent és l'alfabet ciríl·lic.

• Escriptura germànica

El futhark o alfabet rúnic és una creació pròpia dels pobles germànics, amb aportacions de l'alfabet llatí.

Entre 16 i 24 signes amb forma lineal.

Caràcters rúnics: 

-associats a qüestions màgiques i místiques.

-les runes transmeten un missatge secret.

-cada signe té a seva qualitat.

-els mestres de les runes gaudeixen de prestigi.

• Alfabet ibèric

A partir dels segles VI-V ae es van fer servir a la península Ibèrica diversos alfabets:

-el fenici

-el grec jònic

-l'escriptura tartesso-Ibèrica

• Nous alfabets

Amb el pas dels segles no han deixat d'aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressió escrits o visuals:

-taquigrafia

-telègraf

-l'escriptura per a cecs

-l'IPA o Alfabet Fonètic Internacional

-l'Esperanto

-el codi de signes per a sords

-els senyals de trànsit